La nostra història

Els fundadors

Un grup reduït de maçons va crear la Lògia Justicia el 1983, al si de la Gran Logia Simbólica Española. Els seus fundadors eren persones grans: gairebé tots havien fet ja els setanta anys. Havien lluitat al bàndol republicà durant la Guerra Civil i, després de l’exili, van tornar a Espanya amb una visió global, no partidista i més ideològica que política del treball maçònic.

Amb ells, la maçoneria, perseguida durant gairebé quatre dècades de dictadura, recuperava la seva presència a Barcelona. Els principals fundadors de Justicia van ser:

• Rafael Vilaplana Fuentes

  nom simbòlic: Bolívar

  Primer Gran Mestre de la GLSE (1980-1987) i primer Sobirà Gran Comanador del seu Suprem Consell del grau 33. Una figura molt reconeguda pel Gran Orient de França.

• Josep Llansó Simó

  Primer Venerable Mestre de Justicia. Excombatent i mutilat de guerra, va viure exiliat a França, on va ser Venerable Mestre de la lògia Les Enfants de Gergovie, amb la qual Justicia va mantenir durant anys una estreta relació d’agermanament.

• Olegario Pachón Núñez

  nom simbòlic: Proudhon

  Abans de fundar Justicia va ser Orador de la lògia Minerva-Lleialtat. Durant la guerra havia comandat el batalló «Pío Sopena», de la CNT.

• Joan Nicolau Pi

  nom simbòlic: Torrelles

  Republicà reconegut, va participar en l’intent de Francesc Macià a Prats de Molló. També va ser membre de l’obediència mixta Le Droit Humain: la seva esposa, d’origen belga, va ser qui el va introduir a la maçoneria.

• Mario Martínez

  Segon Venerable Mestre de Justicia, conegut per la seva dedicació a la política com a destacat socialista.

1992: el primer taller mixt

El 14 de novembre de 1992, mesos després que l’Assemblea General de la GLSE aprovés l’admissió de dones, es va iniciar a Justicia la primera dona de l’obediència: la nostra estimada germana Josefina Saló Ramell, la Pepita, de nom simbòlic Ruth. La nostra lògia es va convertir així en el primer taller mixt de la Gran Logia Simbólica Española.

Lligams més enllà de les fronteres

A més de Les Enfants de Gergovie, la lògia de Josep Llansó a l’exili, el 1994 Justicia es va agermanar amb la lògia Le Réveil du Quercy, a l’Orient de Moissac, del Gran Orient de França. Una altra lògia amb què manté contactes estrets és Eos, a l’Orient de Bari, de la Gran Lògia d’Itàlia.

Avui

Més de quaranta anys després, tres trets defineixen la nostra lògia: el desig de globalitat filosòfica, un clar progressisme ideològic i la mixticitat com a plantejament irrenunciable per interpretar el món i fer el treball maçònic. La lògia continua treballant a l’Orient de Barcelona.